HOMENATGE A UNA LLEGENDA

Al mateix escenari, i vint-i-quatre hores després del concert per mantenir viva la memòria històrica, l’artista xilena Pascuala Ilabaca va retre homenatge a una altra llegenda, a una altra víctima del feixisme com és Víctor Jara, assasinat el 15 de setembre de 1973 durant el cop d’estat protagonitzat per Augusto Pinochet i els seus sequaços. La noia, que lluia la bandera maputxe davant del seu teclat, presentava el disc que ha editat amb aquest motiu. Es va fer acompanyar pel grup Fauna, i no va deixar de cantar peces claus de la discografia del desaparegut cantautor xilè com ara “Amanda”, una de les cançons més emblemàtiques del segle XX. La veu de Pascuala Ilabaca és perfecte per a aquesta mena de peces. Té una sensualitat molt especial, una manera pròpia d’interpretar, que s’accentua gràcies als arranjaments que ha aportat a aquest repertori que tampoc hem de permetre que es perdi en la memòria.

 

ESPERIT ANTIFEIXISTA

Com molt bé va dir en Pere Camps durant l’acte de presentació d’aquest concert, és molt important treballar per la memòria històrica. Per a que no es perdi, ni caigui en l’oblit. La idea de fer un acte com aquest, anomenat Brigada Intergeneracional, surt d’en Dani Caracola, sobrenom d’en Daniel Morén, un dels músics més inquiets que funciona per l’univers català actual. Aquest va ser un dels esdeveniments més especials de la programació del BarnaSants 2014, dut a terme per aquest col·lectiu d’artistes obert fundat per abordar la memòria històrica de la guerra civil espanyola, en una vetllada que va anar molt més enllà de la música. El muntatge va anar alternant música i paraules, poemes, cartes o experiències personals com la que ens va explicar el senyor Joan Guasch (a la foto), que és un dels supervivents de la batalla de l’Ebre.

Al Casinet d’Hostafrancs, que s’estrenava com a nova seu del festival, van participar els músics Manel Joseph, Xavier Batllés (en una de les seves comptades aparicions escèniques dels últims anys), el grup Rosa Luxemburg (amb un interessant mix entre “La Internacional” i “A les barricadas”), Mike Wild (fill d’un dels brigadistes que van participar en la guerra), Enric Hernàez, Rusó Sala, Xavier Baró, Bikimel, Feliu Ventura i l’abans esmentat Dani Caracola. L’actriu Lali Barenys va posar veu a textes de Teresa Pàmies i Rosa Leveroni, i per la pantalla es van projectar imatges i videos, entre ells un homenatge a Rosalia Rovira, de la desapareguda Ràdio Associació de Catalunya. Tot seguint un guió cronològic en el que es va voler mantenir viva la flama del record d’una època negra de la història de Catalunya.

 

D’UN ALTRE HEMISFERI

No és aquesta la primera vegada que Rossana Taddei actua al BarnaSants. Fins i tot va ser una de les artistes que va participar en l’homenatge a Mario Benedetti. Una vella coneguda del festival que sempre és agradable de veure i escoltar. Fa una mica més d’una setmana cantava a Austin (Texas) i després de passar per casa, per Montevideo, ha arribat a Barcelona amb un nou disc per presentar: “Pescando en el cielo”, en el que segueix la dinàmica d’alternar cançons pròpies amb poemes musicats de diversos escriptors sud-americans. Podríem dir que Rossana Taddei és una artista detallista i colorista que no dubta en reclamar la participació del públic per aconseguir que els temes s’inflin i volin sobre els caps de la platea. Estableix un diàleg constant i desenfadat amb l’espectador, de vegades un xic localista,que la fan més propera. La veritat és que al Luz de Gas semblava que érem en família, entre altres coses per que la majoria dels presents eren paisans seus. Acompanyada sempre pel seu company, l’incombustible Gustavo Etchenique, un diesel de la bateria que, sense adoptar protagonismes excessius, es manté constantment al seu darrere aportant una cortina sonora a les peces. Els concerts de Rossana Taddei sempre són divertits i entretinguts, també per que cada vegada sembla cantar millor, Modula la veu per enlairar-la seguint els patrons d’aquesta èpica interpretativa tan característica de l’Amèrica llatina, per després fer-la profunda i greu per afegir dramatisme als textos. Ha estat un encant tornar-la a veure a Barcelona. Ella sap que el BarnaSants és casa seva.

 

« Previous Entries