Cinema Arenas

Quan era un infant, un dels primers cinemes on recordo haver anat amb la mare, el pare i el meu germà Toni fou l’Arenas. Suposo que li van posar aquest nom en referència a la plaça de braus que estava a tocar. Ahir, els mitjans de comunicació deien que aquest cine, junt amb el Casablanca, l’Alexandra i els Lauren, tres dels cinemes que freqüento, es van negar a secundar el tancament decidit per les delegacions, a casa nostra, del cinema ianqui. Veure el nom del cinema Arenas en el nucli resistent, m’ha portat records de barri, classe obrera, català a casa i espanyol a l’escola.

Però també m’ha sobtat i decepcionat profundament que el meu cine de joventut, maduresa i lluita, el Verdi, citat contínuament quan defenso la creació amb segell d’autor i demano una aliança entre cinema, música i teatre, s’aliniés  amb els delegats dels nord-americans.

I no ho puc entendre, perquè a la immensa majoria d’aquells que anem a veure les pel·lícules als Verdi ens agraden en versió original i seria lògic, per tant, que els subtítols també fossin en la llengua original del nostre país. I pel que fa a la proposta de llei del govern català. ¿Es molt demanar que el 50% de les pel·lícules estiguin en la nostra llengua?

I per altra banda, em pregunto: ¿Enlloc de la Generalitat, no hauria de ser el govern espanyol qui exigís el respecte per a totes les llengües de l’Estat?

Mentre reflexiono sobre les respostes, nomes aniré als cinemes que han resistit i us convido a fer el mateix els dilluns, dimarts i dimecres. Els dijous, divendres, dissabtes i diumenges teniu l’alternativa d’assistir als concerts del Barnasants, un festival que és internacionalista perquè parla en català. Per cert, com el Noi del Sucre, que a la plaça de les Arenas allà cap el 1919 va convèncer -en un míting vibrant- éls milers d’obrers reunits que la vaga de la Canadenca havia estat un triomf en aconseguir la jornada de 8 hores, convertint Catalunya en el segon país del mon en assolir aquesta conquesta social. I els treballadors van tornar a la feina.