La primera vegada que vaig escoltar Víctor Jara devia ser cap a la primavera o l’estiu de 1974. I em sembla que fou gràcies a una cinta de casset que havia editat l’organització de solidaritat Agermanament amb cançons seves. Aquesta associació seria la que el setembre del 1974 faria possible els dos concerts de Quilapayún al Palau Blaugrana. Aquell mateix any, al març, el franquisme havia matat Salvador Puig Antich i més d’un ens la vam jugar al carrer en protesta per la seva mort. Sis mesos abans, el cantautor xilè havia estat brutalment torturat i assassinat pels militars feixistes.
Aquest mes de desembre passat, trenta-cinc anys després de la seva mort, Víctor Jara va ser enterrat amb dignitat i acompanyat pel seu poble.
El Festival Barnasants inaugurarà demà a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat una exposició amb cartells de solidaritat amb Xile a través de Víctor Jara, o de solidaritat amb Víctor Jara a través de Xile. Tant és! Tant se val!. Una exposició que és el primer acte d’un homenatge a la seva figura i de suport a la Fundació que porta el seu nom. Després podrem gaudir d’un documental i de l’actuació del cantautor xilè Manuel García; és a dir, imatges i cançons. Solidaritat i música. Paraules per a la lluita. Paraules per a l’amor. Record per a Víctor Jara. Petons per a l’Amanda.
Què gran tota la feina que fas amb el festival, tant amb la cançó com amb el record.
Endavant!
Vanessa